Aprendre a adaptar-nos, el veritable canvi
En un tres i no res hem arribat a Setmana Santa. Han estat dos trimestres on hem posat a prova la nostra capacitat d’adaptació i la resiliència de tots plegats. L’escola és i ha de ser, motor de canvi social i, en aquest context que ens ha tocat viure, hem pogut constatar-ho. Perquè adaptar-se als nous temps no és una qüestió de canvi tecnològic o estructural: aquests canvis ja arriben per si sols i ho han fet per quedar-se i consolidar-se. El veritable canvi que ens demana la societat líquida en la que vivim actualment és, com ja deia Heràclit fa més de 2000 anys, ser conscients que tot canvia i que al canvi, o t’hi adaptes o et passa per sobre. I per canviar no n’hi ha prou en canviar la màquina d’escriure per l’ordinador. El veritable canvi recau en descobrir noves mirades, noves perspectives i nous punts de vista, defugint de les posicions immobilistes i categòriques. En definitiva, aprendre a adaptar-nos i, en l’àmbit educatiu, aprendre a aprendre per no deixar de fer-ho mai. Aquests dies de descans i reflexió, ens han de servir per tenir una mirada objectiva de tot plegat, per desgranar el gra de la palla i posar-ho tot sempre en dubte. Perquè com deia Z. Bauman, pare de la Modernitat Líquida, un mai pot estar segur del que ha de fer i mai tindrà la certesa que ha fet el correcte.
