Els tresors de l'educació: els alumnes
per Anna Cabau
Admiro la nostra escola gràcies als més de mil tresors que l’habiten cada dia. Aquests petits, mitjans i grans alumnes cal fer-los un homenatge perquè són el veritable motor que dona sentit a l’escola i a l’educació.
En aquest curs tan extraordinari ens han ensenyat allò que ja suposàvem: que l’educació i l’escola és un fet essencial i que al mal temps cal ficar-hi bona cara malgrat les mascaretes, els confinaments, les distàncies de seguretat, les mesures organitzatives i el gel hidroalcohòlic.
L’alumnat està sent l’esperança d’aquest curs on, fins i tot, conviure només amb el grup bombolla pot esdevenir una oportunitat de reinventar-se, d’amistat plena dins l’aula, d’alegria i rialles contínues.
Com a mestra podria anomenar molts factors que influencien en la bona educació i creixement personal, però n’hi ha un que, des del meu parer, és imprescindible: l’acompanyament. Més que mai hem hagut d’humanitzar les aules per educar els infants i adolescents per encarar un futur millor.
Aquest curs hem despertat un acompanyament mutu alumne/docent que ens ha ajudat a créixer i a ser millors. A partir de la presència, l’escolta i, sobretot, l’estima, hem transmès “l’endavant” perquè els nostres tresors entenguin “estic al teu costat” i d’aquesta manera aprenguin a creure en ells mateixos i ens ajudin a construir una societat millor.
Potser arriba el moment de fer nostre el proverbi africà: “Per educar un infant cal la tribu sencera”. I això ho faríem, no només per ells, sinó també, i molt especialment, pel bé de la pròpia tribu.
Foto: Gemma Curcó.
