Festa a l'Escola
per Joan Dalmau i Vilella
De la Lleida de 1895 a la què van arribar els primers Germans Maristes en queden ben poques coses. En aquest segle i quart d’història els lleidatans hem recuperat els castells d’ambdós turons, hem canalitzat el riu, hem vist créixer els carrers i les avingudes, i hem conviscut amb la foscor i amb l’aire fresc. Però hi ha un petit grapat de coses que han romàs inalterables, i que per segles que vinguin podem aventurar-nos a tenir la certesa que encara hi seran: el tarannà inquiet de qui mima amb estima la terra a mercè dels vents i la pluja, o l’amor patri a aquest petit racó de plana per on es pon el sol.
L’escola dels Maristes no ha restat impassible al decurs de la història, i ha vist com murs, parets, aules i docents canviaven, per recuperar el leitmotiv de la pedagogia innovadora de principis del S.XX: una estructura permeable a l’entorn, que hi interacciona incessantment i que, en la simbiosi del que passa dins i fora de les seves parets, veu fer-se grans les riqueses i els reptes que dialoguen sense treva en un món que canvia, que es renova i que es torna meravellosament complex.
Qualsevol motiu és bo per gaudir d’una celebració com la Festa Major de Lleida, però aquest curs ens mereixem exprimir fins l’última gota de cada oportunitat de gaudir de la vida. Sant Anastasi ens torna a brindar l’oportunitat d’obrir l’escola a la ciutat, i també de trobar la ciutat a dins l’escola.
Visca Lleida i la seva Festa Major!
Foto: Pere Pifarré
