Col·legi Maristes Montserrat

Acompanyar als infants i joves en el procés de fer-se adults és una de les feines més gratificants que, com a educadors, podem dur a terme al llarg de l’escolarització dels nostres alumnes. És un camí de llarga durada, que cal cuidar amb paciència, i ple de moments emocionals molt diversos, on l’infant pot viure diferents situacions que fan que l’acompanyament sigui més proper i vivencial. Un d’aquests moments és quan ens trobem amb un alumne en procés de dol.

En aquestes situacions cal tenir present com ho està vivint el nen o nena, l’edat, la seva manera de ser, les causes de la mort del difunt, la fortalesa de l’estructura familiar que el sustenta, les creences del seu entorn familiar...

Per a què se senti entès és important no amagar la realitat, adaptant el missatge al llenguatge que l’infant entén, donar-li permís per a que pugui expressar les seves emocions i, sobretot, donar-li temps per anar encabint aquesta realitat dins seu.

L’acompanyament és essencial per escoltar, respectar i ajudar a expressar (verbalment, mitjançant dibuixos o contes...) allò que sent, en un espai i unes persones adients que li permetin tenir aquella confiança per poder-ho fer.

Una bona manera de treballar els dols seria poder parlar de la mort amb anterioritat; els contes, una notícia trista, una mort llunyana... són oportunitats per veure què en pensen i crear un diàleg que ajudi a que l’infant o jove es vagi fent la seva idea de la mort i, de retruc, valorar amb més positivitat els petits moments que ens donen sentit a la vida.

Foto: Pere Pifarre