Mirem enrere i ens preguntem, què hem après?
per Pilar Escribano
A aquestes alçades de curs és moment de fer balanç. De fet, en tots els processos de la vida resulta sa i honest avaluar: mirar enrere, reconèixer els errors i valorar els encerts. La setmana passada ho van fer els nostres alumnes de 2n de batxillerat, que, després d’uns mesos feixucs, de restriccions, de virtualitat i d’esforç, van afrontar una prova transcendental per al seu futur: la selectivitat.
El primer dia, mentre entraven a l’aula, vaig estar temptada d’explicar al tribunal qui eren els nostres alumnes de Maristes i què havien après aquests mesos de pandèmia: resiliència, responsabilitat, empatia, valentia, paciència, autonomia, fortalesa...aspectes que no podrien demostrar en aquells exàmens i que seran cabdals en la seva vida.
“De tot se n’aprèn”, diu la saviesa popular, i és que fins i tot de les situacions més crítiques, com la que hem viscut, en podem treure quelcom de profit. Hem après a respirar amb mascareta, somriure amb els ulls, acaronar en la distància... Ens hem adonat que som capaços d’adaptar-nos a situacions extremes, que la presència és necessària i la família un puntal, que amb el compromís de molts és més ràpid sortir-se’n, que hem de valorar el que tenim -salut, família, amics- i que hem de connectar amb les nostres emocions...
Tornant als alumnes de 2n, ara els toca esbrinar què faran l’any vinent i em surt de l’ànima de dir-los a ells i a tot l’alumnat: Podeu fer el que us proposeu, ho heu demostrat tots aquests mesos.
Prova superada!
Foto: Adán Pulido.
