Sant Marcel·lí: i si estenem la mà?
per Xavi Gual
Qui havia de dir al mes de setembre, un moment d’incertesa, d’inseguretat, i fins i tot de poc optimisme, que arribaríem a començaments de juny, al llindar del final de curs, en les condicions en les que hem arribat. I pensant i recordant tot això, em pregunto què hem viscut com a Maristes i quines respostes hem sabut i pogut donat als infants i joves de l’escola, a les famílies i a tota la comunitat educativa durant aquest any atípic.
La resposta que em ve al cap és recordant la construcció de «l’Hermitage», una casa immensa construïda per la primera comunitat de germans maristes vora el 1824 en un poblet de França. Aquest fet em fa pensar en la cultura de l’esforç que tenia Marcel·lí i els primers germans, i com aquesta actitud continua viva en els Maristes d’avui: la manera d’encarar les tasques que s’havien de fer, les condicions addicionals que anaven sorgint, la gestió de les dificultats que apareixien i que contínuament ens han posat a prova com a comunitat i com a societat, la capacitat d’adaptació al canvi i viure’l com una oportunitat i no com una llosa, el recolzament i comprensió de les famílies a les diferents situacions viscudes... I, tot això, afegit a la tasca que, com escola que som, és la nostra prioritat: acompanyar els infants i joves, juntament amb les famílies, per a que aconsegueixin ser la millor versió d’ells i elles mateixes. Tot això, a més, fent-ho en comunitat; posant cadascú el seu granet de sorra, la seva totxana des de la base fins la teulada.
Al llarg dels anys, i aquest en particular, hem construït sobre roca com Marcel·lí, estenent les mans els uns als altres en un projecte comú. És una roca ferma des dels fonaments que són el nostre caràcter propi i l’acompanyament tendre com el d’una mare o d’un pare que ens estima. Que la festa que celebrem ens impulsi a continuar estenent les mans als altres com ho va fer Marcel·lí i la seva comunitat, sentint-nos sempre acompanyats pel Bon Déu i Maria, la Bona Mare. Bona Festa de Sant Marcel·lí.
Foto: Xènia Vilafañé
