Col·legi Maristes Montserrat

Després d'aquest any dur, on hem hagut d'aprendre a parcel·lar els nostres afectes, on hem hagut de trobar i fer equilibris entre el que volem fer i el que podem, on les normes s'han marcat més que mai, uns dies de vacances ens han anat de perles.
Tenim la nostra família-família on la vida és el més semblant a la que teníem, on sobreviuen les carícies, on ens reconfortem amb les abraçades, on fem els petons més desitjats... i la nostra família-mascareta, la de dilluns a divendres, amb la que hem après a interpretar les mirades, la família que pugem per unes escales i baixem per unes altres, la nostra gent amb la qual hem après a compartir el gel hidroalcohòlic, a acompanyar-nos en aquest procés, a escoltar el que tots tenim a dir.
Fa una setmana que no ens veiem, segur que ens anirà molt bé, igual que ha anat molt bé estar amb la família-família i refer-nos mútuament.
El dia a dia, ja sabem que és intens, molt anormal, estrany, però que ja hem fet rutina d'això. Ens hem sabut adaptar, incorporar-ho, tenir-ho dins. Segur que seguirem aprofitant qualsevol moment, que l'ús de les mascaretes ens seguirà permetent poder estar amb la resta de companys, de jugar al pati, de sortir de la classe a la mínima possibilitat, de poder visitar un museu i qui sap, igual podem fer colònies!!
Tenir amb qui poder xerrar, riure, conversar..., és el gran tresor que disposem, tant amb mascareta com sense ella. Som éssers socials, necessitem el contacte amb altres, ens dóna la vida la tendresa, una bona abraçada... Coses senzilles, que mai les hi havíem donat el valor que realment tenen.
Benvinguda pandèmia, que ens ha fet adonar del que és senzill, del que ens fa realment feliços.

Foto: Maite Escribano